al contingut a la navegació Informació de contacte

Història

Sembla que fou el cavaller segarrenc Pere de Montoliu qui repoblà el lloc, el qual participà, al servei de Ramon Berenguer IV, en la conquesta de Lleida.

3582916Master.jpgPere de Montoliu fou beneficiari de predis urbans al lloc (1154-62) i de béns i honors al terme d’Alcarràs; cedí, el 1179, al bisbe i als canonges de la seu de Lleida els delmes de la seva senyoria (el 1178, un any abans, trobem entre el Segre, Albatàrrec i Artesa la torre de Pere de Montoliu). El 1213 Pere I el Catòlic cedia a la capella de Sant Pere de la Suda de Lleida la possessió del castell de Montoliu adscrit a la que des del 1168 s’anomenava capella del Comte (el capellà era Pere de Todenyà). El mateix Pere de Montoliu i els seus descendents havien restituït el 1181 a Gombau de Camporrells els delmes del castell de Montagut, per por de l’excomunió eclesiàstica, i els anys següents acreixeren els seus beneficis derivats dels regs de Fontanet; encara el 1222, Guilleuma, filla d’un Pere de Montoliu i esposa de Sanç Bordoner, cedia a la cambra de la seu un solar situat a la mateixa Suda de Lleida.

Aquesta torre de Montoliu, dins el terme del castell de Montoliu que Pere I havia transferit a l’Església de Lleida, sembla la mateixa torre d’En Bertran que el 1365 era de Bertran Navarra, ciutadà de Lleida, i que tenia 8 focs, i àdhuc el lloc de Montoliu, dins la vegueria de Lleida, amb 24 focs, era del mateix Bertran Navarra. Malgrat que la senyoria hagués passat de mans de la clerecia a un laic, la jurisdicció alta corresponia al rei, i així Joan I empenyorà el 1393 uns drets sobre Montoliu a Berenguer de Cortielles. Més endavant, el 1462, a l’inici de la guerra contra Joan II, el mestre de Calatrava (fill bastard de Joan II) s’apoderà de Montoliu i el retingué fins el 1481 el comte de Cardona.

El 1518 consta de nou en mans dels Navarra (Pere Joan i Jaume de Navarra), i en el primer terç del segle XVII pertanyia a Joan de Gomar, del llinatge que al segle XVIII heretà la baronia de la Granadella. A la fi de l’Antic Règim la senyoria del lloc tornava a ser possessió dels canonges de Lleida.

Al llarg dels segles XVI i XVII els traginers i marxants de Montoliu de Lleida tractaven amb jueus conversos, amb gascons i amb gitanos sobre el canvi de moneda, venda de bestiar a les fires, oli, vi i tota mena de mercaderies al Segrià, a les Garrigues i a l’Urgell. Des del 1794 els veïns de Montoliu formaren part de la Junta de Sequiatge dels regs de Fontanet i de la Séquia de Torres. Posteriorment, encara que no s’havia de beneficiar per a reg del canal de Seròs (1914), sí que ho feu del darrer tram del canal d’Urgell, que acaba el seu viatge al terme de Montoliu.

Document Actions